.

  • 03.06.2016 11:40

    El camellito sabio. James Davies

     

    Una madre y un bebé camello que vivían en un zoológico, estaban descansando en la sombra de un árbol, y de repente el bebé camello le preguntó a su madre… 

    - Mamá, ¿puedo preguntarte algunas cosas?

    - Claro que sí hijo mío, ¿hay algo que te preocupa? — le contestó la mamá camello. 

    Entonces el bebé camello le preguntó:

    - ¿Por qué los camellos tenemos joroba? 

    - Hijo mío, nosotros necesitamos la joroba para guardar agua y poder sobrevivir cuando no hay agua. Nosotros somos animales del desierto y en el desierto es muy difícil encontrar agua.

     - Le contestó su  madre. 

    El bebé camello, le volvió a preguntar a su madre: 

    - ¿Mamá, por qué son nuestras piernas largas y nuestras pezuñas redondas?
    - Hijo mío, con estas piernas nos podemos mover por el desierto mejor que nadie porque están adaptadas para andar por el desierto
    — le contestó su madre con orgullo. 

    El bebé camello volvió a preguntarle a su madre: 

    -¿Y por qué son nuestras pestañas tan grandes? A veces esto molesta y no me deja ver algunas cosas

    La madre mirando orgullosa a su hijo le contesta: 

    - Hijo mío, las pestañas son tan largas y tan gruesas para que nos protejan de la arena y de los vientos fuertes que soplan en el desierto y que a veces se convierten en fuertes tormentas de arena.

    Su hijo se quedó pensando 2 minutos. Pero reaccionó...

    -Vale mama, si tenemos jorobas para  guardar agua y poder sobrevivir dias sin ella en el desierto, estas pezuñas tan grandes para poder movernos por el desierto mejor que nadie y estas pestañas tan largas para protegernos por si se levanta arena en el desierto… ¿Qué hacemos en un zoo?

  • 27.04.2016 10:30

    Puc ser qui vulgui ser el meu carnalval. Júlia Salom. 3r Primària

     

    PUC SER QUI VULGUI SER EL MEU CARNAVAL

     

    Qui sóc jo?

    potser aquella abelleta

    tan petita

    de cara rodoneta

     

    Qui sóc jo?

    potser aquella pagesa

    que du una cistella

    encara busca la seva ovella

     

    Qui sóc jo?

    potser aquell pallasso

    mentra dina

    fa riure la padrina

     

    Qui sóc jo?

    potser aquella bruixa

    amb el cabell arrissat

    es descambuixa

     

    Qui sóc jo?

    potser aquella ovella

    mentre es belluga

    juga amb una eruga

     

    Qui sóc jo?

    Potser aquella xinesa

    elegant

    de perfecte bellesa

    Qui sóc jo?

    potser aquella elf de llargues orelles

    que quan les veies

    te'n reies

     

    Qui sóc jo?

    potser aquella “Pipi Calzas Largas”

    que fent riure

    sabia viure

     

    Qui sóc jo?

    potser aquell astronauta

    que toca les estrelles

    i juga amb elles

     

    Qui sóc jo?

    potser aquella “Campaneta”

    inventora

    que tothom l'adora

     

    Qui sóc jo?

    potser aquella tigre

    ratllada

    que pel bosc bada

     

    Qui sóc jo?

    potser aquella vaquera

    ràpida amb el llaç

    tot estirant tot el braç

     

    Qui sóc jo?

    potser aquella índia

    que canta Nimba Calimba

    quan juga a la timba

     

    Qui sóc jo?

    potser només soc jo

    puc ser qui vulgui ser

    puc ser-ho tot!

     

    Per Pirimpunxi

  • 27.04.2016 09:43

    El dia. Mar Giménez 6è Primària

    MarGiménez_6èA_prosa_finalistacategoriaB.odt

    Hola a tots jo som na Lupe, pel meu aniversari la meva padrina m'ha regalat aquest diari. S'ha equivocat de dia, però és l'única que se'n recorda de mi.

    Som una nina que passa desapercebuda, que tothom la trepitja i li tiren granissats.

    Som baixeta i redoneta amb pigues i el pel castany amb reflexos taronjosos.

    La cara la tenc petita i redona amb un ulls verds i molt grans, un nas xat i la boca petita amb uns llavis fins. Duc ulleres i ortodòncia a les dents.

     

    Dia 25 de febrero

    El meu aniversari i ningú se'n ha recordat de jo, ni a l'escola ni a casa.

    Estic a casa cercant informació sobre el relleu d'Espanya, i de sobte, la meva mare m'ha dit:

    - Corre, corre... vesteix-te anem a l'hospital!!!

    De camí a l'hospital li he demanat que havia passat, perquè tanta pressa. M'ha dit que havien atropellat a la padrina quan anava al supermercat, un conductor que anava un poc gat.

    A l'hospital ens han dit que no és possible que es recuperi.

    Jo tenia una gran amistat amb ella però sobretot, ella era la que sempre m'escoltava i ara... està molt ferida, està en estat crític.

     

    Dia 3 de març

    Estic molt trista i dolorida.

    M'he proposat fer una màquina per a la gent que té alguna malaltia que no es pot curar, la gent que va amb cadira de rodes o simplement que estigui ferida... Serà de color verd, el color de l'esperança, de la natura, de l'amistat...

    Aquesta màquina tendrà molts de botons de colors per donar alegria i en mig tendrà una finestra per veure com es fa el medicament i els seus efectes.

    Ja m'he podat mans a la feina.

     

    Dia 4 de març

    He anat a la ferreteria a veure si trobava alguna cosa que em pogués servir pel meu invent.

    Quina pena!! no he trobat res, estic molt deprimida i decebuda.

     

    Dia 5 de març

    M'he aixecat ara mateix, tota trasbalsada perquè he tingut un somni.

    He somiat que la màquina ja estava feta i que funcionava. No sé si és veritat. Ho vaig a comprovar!!! i, sí la màquina funciona!!!

    No sé qui ho ha fet, però la màquina està devora el televisor i funciona!!!.

    Vaig corrent a la habitació 321 de l'hospital. Poso la màquina devora la padrina tot esperant que funcioni, esperam hores i hores... i de sobte la padrina es mou..., ja pot caminar..., ja pot xerrar..., ja me veu... quina alegria més grossa!!!

     

    Dia 28 d'octubre

    Soc famosa per haver creat una màquina que pot curar a les persones, encara que no sé qui l'ha creada.

    Moltes gràcies a qui ho hagi fet.

     

     

    Fin

1 | 2 | 3 | 4 | 5 >>

Actualitat

  • 07.06.2016 10:13

    Nit Literària 2016

    Després d’un curs sense Nit Literària, per circumstàncies que afectaven al grup d’actors que ens visiten des de fa uns anys, el Departament de Llengua ha tornat a organitzar aquesta activitat curricular. Els passats dijous, 26 de maig i 2 de juny, els alumnes de 1r i 2n d’ESO,...

  • 18.05.2016 17:28

    LLiurats els premis del III certamen literari de les cooperatives d’ensenyament

    Font:  www.esliceu.com  ”A la web de la Unió de cooperatives de treball associat de les Illes Balears, hi podeu trobar el següent text, acompanyat d’un bon grapat de fotografies: A les 11,00 hores de dissabte passat , 14 de maig , i dins la nostra fira Coop ART es varen lliurar...

 

Es Liceu literari

www.liceuliterari.com assumeix l'objectiu de fomentar la creació literària en català, castellà i anglès dels nostres alumnes

Si voleu col·laborar, ho podeu fer  enviant al correu de contacte, redaccio@liceuliterari.com,  els vostres suggeriments, comentaris, propostes de millora o informació sobre errors detectats. Penseu que durant un temps la pàgina estarà en construcció, així que serà fàcil trobar motius 

.

1 | 2 >>

Col·labora!!

Contacto

es liceu
cabana 31
marratxí
07141

 

Música de poetes

2015/ Departament lletres. Es Liceu. Mallorca

Creado con Webnode